Ja tardaven els “demócratas tolerantes” i “defensores de la libertad” a atiar el foc de la catalanofòbia i de demostrar de nou el seu racisme lingüístic. Quan la democràcia no els hi dóna la majoria absoluta sempre queda crear una mica d'odi per aquí, una mica de ràbia i enfrontament per allà, un parell de titulars als seus mitjans "independents" i ja ho tenim, TA-CHAN!
Aquesta vegada ho han fet escollint un heroi, el sr Amorós, una persona del poble, un home que s’ha topat amb la incomprensible i electrificant barrera del català, llengua responsable directament de les seves misèries i de la seva paupèrrima sort.
Sí, sí, la culpa no és seva, clar que no, ell segurament és un bon professional, però el fet d’haver suspès una prova lingüística per entrar a l’administració pública ha esdevingut un calvari: i és que no ha aconseguit la feina. I la culpa no és d’ell, ni del típic examinador que t’agafa mania, ni tan sols de la dificultat de la prova, no. La particular culpa que ell hagi suspès és més que per un simple idioma, és...és...(sonen tambors i batucades), del CATALÀ. Hem demano què hagués passat si l’examen suspès hagués estat de “Baléà”...
El molt honorable Jorge Campos (president del tolerant i tan nostrat FN Círculo Balear, organització que creu que la llibertat és cosa únicament dels castellanoparlants) ha corregut per denunciar tal maltractament i desídia, tenim ja un vídeo on el sr Amorós, amb un castellà perfecte, explica la seva desventura, explica breument que per culpa del català ha perdut la feina. Es deu tractar, efectivament, d’un fet insòlit, ningú abans ha perdut una feina per no passar un examen de requisits! Clar, tractant-se del català és una vergonya i demostra com la qüestió aquí no és del propi suspens, no, no, és del CATALÀ! (ho dic i m'entren unes ganes de pegar a algú que no puc...uuhhh, CA-TA-LÀ, uuhhhh...).
Ara el sr Amorós ha començat una vaga de fam, creu que és totalment injust que no li donin la feina quan no ha aprovat un examen, i no hi ha millor excusa que donar la culpa al català, així, ja que hi som, reavivam el foc de la catalanofòbia i cream una mica de conflicte davant d’un cas particular, res de nou, de fet, ja cansa, ja portam massa anys amb menyspreus, amb insults i amb campanyes sistemàtiques de racisme contra la nostra llengua, contra el que som.
Vos imagineu el CB defensant amb la mateixa vehemència el cas d’un catalanoparlant de Perpinyà, que no sap castellà, que no obté una feina a l’administració pública per no passar un examen de castellà a Madrid, vos ho imagineu? Idò aquest fet és encara més sorprenent, ja que el sr Amorós és mallorquí!! Pim-pam!
I és que donar la culpa als demés sempre ha estat una bona tàctica per no responsabilitzar-se de les pròpies misèries, però donar-la al català és ser un autèntic cap de fava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada